Edvard Moser: Innat o après? De la filosofia a la neurociència moderna

Naixem amb un sentit de l’espai o l’aprenem a través de l’experiència? De la mateixa manera, venim al món amb un sentit del temps? Aquestes preguntes, plantejades per la filosofia clàssica, encara continuen vives avui dia en la neurociència. El científic noruec Edvard Moser, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia/Medicina el 2014 pel descobriment de les anomenades cèl·lules de xarxa (grid cells), agafarà com a punt de partida els debats filosòfics entre l’empirisme i les idees innates per discutir les investigacions neuronals més recents sobre l’espai i el temps en la neurociència. L’espai i el temps són innats? I, si ho són, què és exactament el que s’hereta?

Durant la conferència descobrirem que la capacitat d’ubicar la nostra posició a l’espai i el temps depèn de xarxes neuronals complexes que, ubicades en certes regions del cervell, contenen tipus cel·lulars especialitzats a codificar la posició. Per exemple, les cèl·lules de lloc de l’hipocamp i les cèl·lules de xarxa a l’escorça entorrinal medial, les quals es poden monitorar mitjançant desenvolupaments tecnològics recents. Gràcies a això, s’ha descobert que milers de cèl·lules de xarxa creen un mapa intern de la nostra pròpia ubicació, que sembla que no depèn de l’experiència. Moser també explicarà com el cervell mesura el temps a través de l’activitat de certes cèl·lules, de manera que la nostra percepció del temps canvia segons el que vivim.

Una oportunitat única per veure com la ciència ha passat del debat filosòfic al laboratori i per conèixer de primera mà els descobriments que van transformar la nostra comprensió del cervell i que li van valer a Moser el Premi Nobel.

A càrrec de:

Edvard Moser, Premi Nobel de Fisiologia/Medicina el 2014. Llicenciat en Psicologia i doctor en Neurociència per la Universitat d’Oslo, és codirector científic de l’Institut Kavli de Neurociència de Sistemes i professor de Neurociència a la Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a Trondheim. La seva investigació se centra en la computació neuronal al cervell i la representació de l’espai, el temps i la memòria al cervell. Entre d’altres, ha rebut el Premi Louis-Jeantet de Medicina (2011), el Premi Perl-UNC de Neurociència (2012), el Premi Louisa Gross Horwitz (2013), el Premi Karl Spencer Lashley (2014), el Premi Körber de Ciència Europea (2014), ha estat nomenat membre estranger de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2014) i va rebre la Gran Creu de l’Orde de Sant Olaf (2018). També és membre, entre d’altres, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de la Royal Society de Londres.

Moderadora:

Mara Diersen, llicenciada en Medicina i doctora en Neurobiologia per la Universitat de Cantàbria. Lidera el grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Programa de Biologia de Sistemes al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Gran divulgadora i investigadora en salut cerebral.