Els superpoders de l’ARN

Durant la pandèmia ens vam aprendre de memòria noms de diferents vacunes quan el que era important de debò era que compartien la mateixa base: estaven fetes amb ARN. Aquesta tecnologia, basada en el que de vegades sembla un material genètic de segona fila (perquè es pensa que el bo, el que fa coses, és l’ADN, mentre que l’ARN és un simple missatger), ens va permetre sortir de la pandèmia molt més de pressa del que no s’hauria esperat ningú.

La tecnologia de l’ARN és molt més antiga del que creiem i va molt més enllà de les vacunes. De fet, hi ha un camp anomenat epitranscriptòmica que estudia com les petites modificacions químiques de l’ARN ens poden explicar una pila de secrets biològics. És una autèntica meravella científica: llegint l’ARN podem desenvolupar mètodes de diagnòstic barats, ràpids i extremament precoços per a malalties com ara el càncer. T’imagines detectar un càncer abans fins i tot que hi hagi el tumor? Doncs en un futur no tan llunyà, potser ho podem fer.

Però el pobre ARN ha tingut força mala premsa. Es diu (i és fals) que les vacunes d’ARN et modifiquen el material genètic per sempre i que et deixen uns efectes secundaris terribles. Es diu (i és fals) que aquesta tecnologia es fa servir per controlar els nostres gens. Es diu (i és fals) que l’ARN combinat amb el grafè “els” permet controlar-nos els pensaments. Vaja, ciència-ficció de la dolenta. En resum: l’ARN no és un malvat, no és un xip extraterrestre i no vol dominar el teu cervell. És una eina potentíssima que pot canviar la medicina de formes increïbles. I potser la pròxima vegada que en sentir a parlar et preguntaràs: com hem pogut infravalorar durant tant de temps aquest missatger amb superpoders?

En el nostre pròxim meló, la investigadora Eva M. Novoa, seleccionada com a millor investigadora jove pels seus treballs en ARN, ens explicarà els últims avenços en aquesta tecnologia, tot desgranant què és veritat i què no i obrint una nova finestra d’esperança en la lluita contra les malalties.

A càrrec de:

Helena González-Burón, llicenciada en Biologia per la Universitat de Salamanca, bioquímica i doctora en Biomedicina per la Universitat de Barcelona, especialista en divulgació i educació científica, autora de diversos llibres, guionista i col·laboradora a Órbita Laika (La2), Aprendemos en Clan (ClanTV), ¡Qué animal! (La2), NEUDC (RNE1) i Són 4 dies (RNE4). Directora i cofundadora de Big Van Ciencia.

Oriol Marimon Garrido, doctor en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona. Especialista en divulgació científica i teatre científic, molt reconegut en obres de stand-up comedy i clown científic. És autor de diversos llibres, codirector del Departament d’R+D+I, director de Projectes Internacionals i cofundador de Big Van Ciencia.

Ponent convidada:

Eva M. Novoa, llicenciada en Bioquímica i doctorada en Biomedicina per la Universitat de Barcelona. Postdoctorat a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA) i a l’Institut Garvan d’Investigació Mèdica (Austràlia). Compta amb més de cinquanta articles científics publicats i cinc patents. Professora d’investigació ICREA i cap del Grup d’Epitranscriptòmica i Dinàmica de l’ARN del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Premi Jove Investigador de la Societat Espanyola de Biologia Molecular i Bioquímica (2023) i Premi Nacional de Recerca al Talent Jove (2025), entre d’altres, i gran divulgadora científica.