Finestres a l’univers

Un any més, programem al Museu de la Ciència CosmoCaixa una nova edició del curs d’iniciació a l’astronomia Finestres a l’univers. Enguany, en homenatge a l’eclipsi de sol del qual podrem gaudir a l’agost, començarem amb una conferència sobre la nostra estrella, el Sol, en què parlarem de les seves característiques, de la seva “edat” i dels fenòmens que origina. Continuarem parlant de la nostra galàxia; veurem com l’observació de més de mil milions d’estrelles ens ha ajudat a conèixer la història de la Via Làctia. En les sessions posteriors buscarem a la Terra entorns anàlegs als que es van poder produir a Mart; analitzarem com es va originar l’univers i com podrà evolucionar, i acabarem amb un viatge per explorar Saturn i Júpiter, els gegants del sistema solar.

Coordinador del curs: Benjamín Montesinos Comino, Centre d’Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA), Madrid.

7 de maig: “El Sol, nuestra estrella”. Benjamín Montesinos Comino (Centre d’Astrobiologia, CAB, CSIC-INTA, Madrid).

En aquesta xerrada aprendrem aspectes fascinants del Sol, una estrella que, malgrat la seva proximitat, encara presenta moltes incògnites. Veurem com i quan va néixer, en quin període de la seva vida es troba i com evolucionarà quan esgoti el seu combustible nuclear. Explorarem alguns fenòmens i estructures relacionades amb el seu intens camp magnètic, com les taques solars, les erupcions de gas que originen les aurores boreals i els seus cicles d’activitat. El Sol és una estrella realment fascinant!

8 de maig: Observació astronòmica, en col·laboració amb ASTER, Agrupació Astronòmica de Barcelona (si les condicions meteorològiques ho permeten)

14 de maig: “Quan les galàxies xoquen: el cas de la Via Làctia”. Teresa Antoja Castelltort (Universitat de Barcelona, UB).

Gràcies a les dades precises de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea, s’ha descobert que la nostra galàxia, la Via Làctia, va patir una pertorbació important fa uns mil milions d’anys, causada probablement per una topada amb la galàxia nana de Sagitari, de la qual encara s’està recuperant. A més, Gaia ha revelat impactes més antics, com ara la fusió amb la galàxia Gaia-Encèlad fa uns deu mil milions d’anys. En aquesta xerrada explicarem com el mapa de posicions i velocitats d’estrelles ens ha permès identificar aquestes empremtes del passat.

21 de maig: “Buscando vida en entornos marcianos”. Ricardo Amils Pibernat (Centre d’Astrobiologia, CAB, CSIC-INTA; Universitat Autònoma de Madrid, UAM, Madrid).

Durant segles, ens ha obsessionat la possibilitat que no estiguem sols a l’univers. Amb el desenvolupament de l’exploració espacial, hem començat a explorar aquesta possibilitat en els planetes més accessibles, dels quals Mart és el més indicat per la seva proximitat. Al mateix temps, a la Terra hem avançant en el nostre coneixement dels límits de la vida i hem demostrat la seva viabilitat en el subsol profund, fet que obre la possibilitat de vida al subsol dels planetes rocosos. En aquesta xerrada repassarem els avenços en l’estudi dels anàlegs terrestres de Mart i l’aplicació que tenen en futures missions per detectar vida passada o fins i tot present al planeta vermell.

28 de maig: “Origen i evolució de l’univers”. Mar Mezcua Pallerola (Institut de Ciències de l’Espai, ICE-CSIC, IEEC, Barcelona).

En aquesta sessió abordarem una de les qüestions més fascinants de la ciència: la història del cosmos des dels seus primers moments, fa 13.800 milions d’anys, passant per la formació del nostre sistema solar, fa uns 4.500 milions d’anys, fins als nostres dies. Resulta molt suggeridor pensar que cadascun dels àtoms d’hidrogen de l’aigua que bevem o que compon una gran part del nostre cos va ser creat pocs minuts després del big-bang, i que cada àtom d’oxigen de les molècules d’aigua ja era aquí quan es va formar el sistema solar… L’univers no deixarà mai de sorprendre’ns.

2 de juny: “Saturno i Júpiter, els gegants del sistema solar”. Enrique García Melendo (Universitat Politècnica de Barcelona, UPC).

Júpiter i Saturn són els denominats gegants gasosos del sistema solar. Les seves mides, la seva relativa proximitat a la Terra —comparada amb la llunyania d’Urà i Neptú— i l’exploració per missions espacials han permès descobrir uns mons amb unes propietats i una meteorologia úniques que han fascinat la comunitat científica. En aquesta xerrada els situarem en el context dels altres planetes del sistema solar i parlarem de les meravelles que els distingeixen i els fan tan diferents del nostre.